El Festival Protesta, un espai per pensar: entrevista a Mohamed Amazian

Té com a objectiu intentar apel·lar a les persones de la societat a través del cinema, projectant documentals, animacions o el teatre, entre d’altres, que aborden temes d’injustícia social, lluites socials i problemàtiques diverses, com el racisme o la violència de gènere. Aquest any, la temàtica principal són els relats de l’extrema dreta, i presenta una programació de 35 pel·lícules (20 llargmetratges i 15 curtmetratges).

Mohamed Amazian és un actor vigatà i llicenciat en química de trenta anys que ha tingut l’oportunitat de participar-hi després de molts anys. Avui comptem amb l’oportunitat de poder parlar amb ell per conèixer la seva trajectòria i la seva vida. 

On vas néixer i com va ser la teva infància?

Vaig néixer a Vic l'any 95 i la meva infància a ser el Vic 2, concretament, el “remake”. Em vaig criar allà, vaig estudiar a l'Escola Montseny i més tard a l’Institut La Plana. Bé, jo diria que va ser normal, “bastant de carrer”, podria dir. Vaig passar la major part dels dies davant de l’espai ETC, que és el teatre on es dona el festival protesta precisament, fins als 17-18 anys, que és quan vaig començar a voler viatjar i va coincidir amb anar a Barcelona i tot plegat, però fins llavors vaig fer molta vida Vic.

Actualment, on vius?

Visc a Barcelona, a Sant Andreu concretament, i a vegades vaig a Vic per feina o altres coses, però generalment a Barcelona. 

Quines aficions tenies de petit? Són les mateixes que ara?

Jugava a futbol tot el dia i a bàsquet, m'agradava molt a bàsquet. A més a més, en aquell moment, com que encara no hi havia gaires ordinadors perquè encara eren una novetat a l’escola, jugava molt a jocs d’ordinador. Llavors, ja d’adolescent, em va començar a agradar el teatre, de manera que en vaig fer. 

A què et dediques actualment?

Soc actor i faig una miqueta de tot: tele, teatre i cinema, tot i que molt poc, però també. Llavors faig tallers relacionats amb activisme antiracista, pedagògics, i d’atres, juntament amb el meu profe de teatre de Vic, en Xevi Font. Paral·lelament a això, he acabat el doctorat en química fa poc, i per això estic intentant veure què faig en aquest aspecte. 

Quins estudis vas cursar?

Bé, en general, més enllà de l'educació primària i secundària, el grau màster i doctorat de química; per la part d'interpretació tinc la diplomatura d'actuació a Madrid, que vaig obtenir en dos anys, i llavors a Barcelona he anat fent diferents monogràfics en funció del que m'interessava: des d’expressió corporal fins a improvisació teatral, i encara ara em vaig formant constantment. Per exemple, el mes que ve segurament faci una altra cosa: serà un training per preparar-te les proves, és a dir, un training de càsting, es pot dir.

Com has acabat treballant d’actor?

Més o menys, als 18 anys vaig haver de triar què estudiar i estava dubtant entre estudiar alguna cosa relacionad amb la ciència perquè m’agradava molt, o teatre. Van ser els meus pares van recomenar-me que fes química amb el compromís que quan acabés pogués decidir. Realment, jo crec que es pensaven que era broma, però, realment, quan vaig acabar els quatre anys de Barcelona de ciències, vaig decidir anar a Madrid i estudiar teatre. Això em va permetre llavors començar a dedicar-me, no només al teatre, sinó també a la televisió, a Barcelona, on he fet, entre d’altres, Els Pastorets, he fet l'Alta-riba, i altres projectes.

Com et vas adonar que t’agradava el mon de l’actuació? Com et vas iniciar en ell?

És una gran pregunta. Doncs com et deia abans, va ser a tercer d’ESO, més o menys, quan em va començar a interessar fer teatre. Tot va ser degut a què vaig substituir a un amic meu que no podia fer l'obra que havia de representar i jo, sense cap mena d’intenció més enllà de passar-m'ho bé, vaig representar el seu paper per fer-li un favor. Llavors, vaig entrar al grup de teatre, vaig fer l’obra i em vaig adonar que em va encantar, de manera que a l’any següent vaig decidir apuntar-m’hi. Un dia en concret, en Xevi em va proposar fer una obra que parlava sobre diferents escenes estereotipades o els prejudicis vistos des de l'humor. D'aquesta manera, vaig poder explicar coses que a mi em passaven el meu dia a dia, amb el meu voltant, relacionades amb prejudicis, sobretot pel fet de ser d'origen estranger, però explicar-ho d'una manera que fos amena, tranquil·la i graciosa, sobretot. Va ser aquí quan vaig dir “Això m’agrada molt, puc explicar la meva vida d'aquesta manera també”, i vaig decidir començar a fer teatre més “en serio”. 

A què t’agradaria dedicar-te en un futur? Per què?

Continuar en aquest mon, sincerament, és a dir, m'agradaria seguir on soc. Potser et puc dir que vull intentar fer més coses internacionals, ja que de moment he fet una només. I també poder continuar compaginant tots aquests dos mons, el teatre i la química, perquè estic intentant descobrir com fer-ho. 

Has dit que has participat en un projecte internacional, quin ha estat?

Vaig anar a fer una obra a Bèlgica, l'última representació de la qual va ser al maig, a Barcelona. Tractava sobre Anníbal Barca, el de les segones guerres púniques, i s’anomevana “Anníbal”. Bé, he d’admentre que al principi, quan em van dir que era una òpera, vaig pensar que s’estarien equivocant. Però realment el que passava era que barrejaven diferents disciplines, ja que a nivell Europeu es fa molt això. Doncs bé, hi havia gent de conservatori, una artista, gent de dansa urbana… i de tots aquests artistes hi havia tres que havien de ser actors i actrius, perquè tenien text. Aquests parlaven set llengües diferents de l'escenari, i, com que sabien que jo parlava amb un parell o tres que ells no tenien encara, em van dir de participar.

Quina relació tens amb el festival Protesta?

Sincerament, mai hi he participat directament, però sempre n’he sentit a parlar, des de fa dotze o tretze anys que es fa. A més a més, com que al final m'he quedat interessant molt per les arts escèniques i audiovisuals socials, és un festival que per a mi té molt significat, ja que combina el que m’agrada. Però també, et podria dir, quan hi penso, penso en sobretot a Osona, en gent que fa art des d'aquí, i m’adono que realment no cal anar a Barcelona per poder fer teatre de manera que t’agradi. I bé, aquest any m’hi han convocat.

Quants anys has vingut a veure’l?

Quatre, que jo recordi.

Quina edició t’ha agradat més? Per què?

L’any 2019, que tractava sobre l’eufòria de gènere. Em va agradar molt, més pel festival en si, pel fet quev era un any en el que jo començava a descobrir què volia dir això de la diversitat de gènere. Així doncs, sempre he cregut que hi ha les pel·lícules i el teatre, tot plegat, ajuda a entendre coses més enllà dels llibres de text. Vull dir, quan anem, per exemple en el meu cas, a veure una obra de teatre i dius “Perquè de cop i volta han parlat de gènere no binari, què vol dir això?”, i llavors busques informació, acabes descobrint coses que no sabies. El teatre, crec doncs, és un bon inici per descobrir coses de la vida real, més enllà del que et puguin ensenyar a l’escola o a través de llibres de text.

Què penses sobre l’edició d’aquest any? 

Necessària, la veritat, jo la definiria així. De fet, vaig parlar amb l'organitzadora el dia que em va tocar participar-hi, i sembla que no es parli mai d'ultradreta, de racisme, de tot, LGTBIQ-fòbia, etc, i aquest any han decidit que aniria d’això per poder donar-li veu en un mon que està avançant cap a l’extrema dreta en molts països. Per tant, em sembla un encert per això, més enllà, clar està, de per visibilitzar produccions. Com et deia abans, és molt important veure que es pot tractar de conscienciar sobre aquest temes sense haver d’anar a les aules a dir “no heu de ser racistes”, per exemple. Penso que el teatre realment ens apel·la i fa que reflexionem perquè, a vegades, és tan precís que ens emociona. 

En nom de què t’han convidat aquest any?

Vaig anar a participar en una taula rodona, que és una mena de debat o   una mena de conversa amb dues persones més sobre un tema concret. En aquest cas, va tractar sobre la teoria de la substitució, que diu que les persones migrants venen cap aquí per tenir molts fills i “substituir” a la gent autòctona. Em va agradar anar-hi perquè em vaig adonar que, realment, si hi ha una taula rodona que va dedicada a això,

És perquè hi ha prou gent que s'ho creu. Vaig poder parlar de com vivim els que hem nascut un lloc i som d'un altre, o de com és créixer en un entorn que majoritàriament no és genètic. I vaig donar la meva opinió, la meva visió, perquè entenc que, com a persona implicada en el món cultural, segur que he viscut coses que poden servir d'inspiració a algú altre.