El poder del cinema: veure per comprendre, sentir per transformar
Hi ha pel·lícules que no s’obliden. No perquè siguin espectaculars o perquè omplin sales, sinó perquè t’agafen per dins i et deixen remenant pensaments dies després. La deuda, de Daniel Guzmán, és una d’aquestes. Una història petita, humana, d’aquelles que et recorden que el cinema pot ser més que ficció: pot ser una denúncia i un mirall on veure reflectides les ferides del nostre temps.
En aquesta pel·lícula que tot just s'ha estrenat als cinemes, Guzmán retrata la lluita silenciosa de dues vides ofegades per un sistema que no dona treva: bancs que pressionen, empreses que no contracten, governs massa ocupats amb la seva pròpia corrupció com per mirar cap als més humils. És un relat que destil·la veritat, que ens parla de la dignitat, de la supervivència i de la desesperança d’una societat que sovint gira l’esquena a qui més ho necessita.
Quan surts del cinema després de veure La deuda, entens que el cinema, quan és honest i valent, no només explica històries; ens obliga a mirar de cara les nostres pròpies contradiccions.
Per això és tan necessari seguir fent cinema, seguir fent cultura, seguir explicant. Perquè cada pel·lícula com aquesta és un acte de resistència, una manera de posar llum allà on la indiferència vol fer ombra. El cinema social és una eina de transformació, una forma d’art que ens desperta, que ens fa pensar i que ens recorda que la cultura no és un luxe, sinó una necessitat democràtica. Sense mirada crítica, sense art, sense relat, deixem d’entendre el món i deixem d’entendre’ns com a societat.
Amb aquesta convicció, presentem la edició d'octubre de Doblecheck, dedicada al cinema en totes les seves formes i mirades. Des del Festival de Sitges, on alguns dels nostres redactors han viscut l’experiència del cinema fantàstic de prop, fins al Festival de Sant Sebastià, que repassem amb ulls curiosos i esperits crítics. Viatgem també fins a Vic, al Festival Protesta, on el cinema esdevé altaveu social davant el creixement de l’extrema dreta i les desigualtats.
Inaugurem, a més, Talent Universitari, un nou espai per posar en valor els creadors del nostre entorn. En el primer episodi conversem amb Ricardo Ortea, alumne de Comunicació Audiovisual i director del curt El Pingüino, una obra nascuda a la Facultat i reconeguda als Premis IMMA, que demostra que el talent jove pot sacsejar consciències tant com una gran producció.
Aquest número també és un viatge per la cartellera i les emocions. Ens endinsem en Una batalla rere l’altra, la nova joia de Paul Thomas Anderson; explorem la relació entre el cinema i la tardor, aquesta estació que convida a la introspecció; i reflexionem sobre el ressorgiment del cinema de superherois i les adaptacions literàries al setè art.
Al nostre podcast, dues redactores conversen sobre la trilogia Before de Richard Linklater, una oda a l’amor i al pas del temps. I tanquem amb dues novetats que simbolitzen aquesta nova etapa de Doblecheck: La secció esportiva de Doblecheck, amb recomanacions de cinema de motorsport, i Escriptura Creativa, un espai per donar veu al talent literari de la nostra comunitat universitària.
Aquest número és, sobretot, un homenatge al poder del cinema. A les històries que ens remouen, que ens desperten, que ens fan mirar el món d’una altra manera. Perquè cada pel·lícula és una oportunitat per repensar-nos com a societat, per tornar a creure en la humanitat, per seguir creant i explicant allò que importa.
El cinema ens ensenya a veure. Però sobretot, ens ensenya a mirar.
Benvinguts a Doblecheck :)
