Imprimir

El futur dels alumnes, en mans de la revolució pedagògica actual

Carla Garcia Arenas | 27 de septiembre de 2019

Els alumnes de l’Escola Camins en una classe de música.
Els alumnes de l’Escola Camins en una classe de música.

La innovadora transformació educativa, estesa a molts centres de Catalunya, vol trencar amb el model tradicional posant l’estudiant al centre del seu aprenentatge. Escola Nova 21 és una de les iniciatives que encapçalen el canvi, amb la implicació de 500 escoles i instituts.

Una escola sense deures diaris ni avaluacions amb notes numèriques. Que deixi enrere els llibres i les assignatures i treballi en projectes, situant l’experimentació i les arts com a base de l’aprenentatge dels alumnes. Un centre que a l’hora de fer treballs, barregi els infants en grups de diferents classes i edats per compartir graus de coneixement. On les aules s’organitzin en taules de cinc membres, no en files d’un en un. Una escola que en definitiva, s’allunyi del concepte educació que s’ha fet tota la vida i en plantegi un de nou: el d’escola avançada.

Aquest és el dia a dia de l’Escola Camins, un centre públic de les Franqueses del Vallès que acull infants de P3 a sisè de primària. L’escola vallesana va néixer l’any 2006 amb una filosofia innovadora, que trenca amb el model tradicional. Segons manifesta el seu projecte educatiu, la seva finalitat pedagògica és entendre l’ensenyament “com un procés integral que ha de potenciar un ensenyament en què l’alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge”. De fet, participa en diversos projectes que desenvolupen les facultats individuals de l’infant de cara al futur, situant en un primer pla elements com el treball en equip, la creativitat, el pensament crític, la flexibilitat, la inclusió i l’aprendre a aprendre.

A l’escola, l’alumne és subjecte actiu de la seva formació. “És una altra manera d’ensenyar” explica el Jordi Farrés, pare de l’Andrea, alumna de cinquè de primària al centre. Entre altres accions, ella ha de fer una autoavaluació a final de cada trimestre, per tal de prendre consciència del seu aprenentatge i reconèixer les seves mancances. “Ens pregunten si hem estat atents a un tema i hem de respondre ‘molt’, ‘bastant’, ‘poc’ o ‘m’he d’esforçar més’”, explica. A més, un dia a la setmana, es fa una sessió en rotllana per saber com se senten els alumnes i s’organitzen assemblees per posar en comú les queixes i suggeriments i per resoldre problemes entre ells. “El nivell associatiu és brutal, s’ajuden els uns als altres”, comenta el Jordi.

Unes propostes inèdites anys enrere, però que a dia d’avui ja són tota una realitat a moltes escoles i instituts catalans. De fet, models com els de l’Escola Camins van ser l’origen d’un dels programes que actualment encapçalen la revolució pedagògica actual a Catalunya. Es tracta d’Escola Nova 21, una aliança entre centres educatius i entitats que té com a objectiu canalitzar aquestes metodologies transformadores en un programa determinat. Segons la coordinadora de formació de la iniciativa, Marta Pujadó, aquest moviment va néixer davant la detecció de “centres de referència que, des d’una perspectiva holística, comptaven amb un model competencial amb un aprenentatge molt actiu de l’alumnat”.

“Ens vam qüestionar: ‘Per què aquestes escoles i instituts que funcionen tan bé són una excepció i no un model generalitzat al conjunt del sistema?’”, sosté Pujadó. Una pregunta que va trobar resposta el 2016, quan el centre UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la Universitat Oberta de Catalunya, l’Obra Social La Caixa i la Diputació de Barcelona van donar vida a un programa de tres anys. Tot va començar amb 25 centres impulsors, però la comunitat es va ampliar fins a arribar als 500 actuals, implicant més de 17.000 docents i gairebé 230.000 alumnes.

Tots ells, un any i mig després de començar, estan compromesos amb aquest model d’escola avançada i tenen un horitzó comú. Marta Pujadó explica que l’objectiu és “desenvolupar competències per a la vida des d’una perspectiva global” i fomentar “l’aprenentatge actiu, molt centrat en l’alumne”. L’avaluació formativa, allunyada de la penalització i de la qualificació numèrica, i l’organització oberta i flexible dels espais també s’inclouen dins els eixos del programa.

En aquest sentit, l’onada de canvi planteja trencar amb els eixos vertebradors del sistema tradicional, basat en la competitivitat, la metodologia memorística i la posició passiva de l’alumne. “Un model on el professor té el coneixement i el transmet als nens, que el memoritzen i l’expulsen en un examen amb nota”, explica la Marta. “Això està obsolet: amb la revolució tecnològica brutal que canviarà de manera radical els llocs de treball i les competències que necessiten les persones”. Per això, cal desenvolupar les facultats creatives dels alumnes, que els permetran desenvolupar-se dins una societat canviant i diversa.

La transformació educativa actual, però, no és innovadora. Es basa en el model pedagògic Escola Nova que va aparèixer a finals del segle XIX amb la voluntat d’actualitzar els principis del model tradicional promovent una formació activa. “D’aquí sorgeix el nom de l’actual Escola Nova 21, perquè recuperem aquesta tradició i l’actualitzem amb tots els nous coneixements que tenim”, assegura Marta Pujadó. I és que ara, el programa es veu reforçat amb els estudis recents. “Hi ha moltes evidències de recerca, de camps com el de la neurociència o de la pedagogia que ens diuen que s’aprèn millor d’aquesta manera”, apunta.

Per provar i posar a la pràctica aquest protocol de canvi al conjunt del sistema, existeixen diferents xarxes locals. Cadascuna organitza trobades i activitats formatives amb representants dels centres amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge col·laboratiu entre escoles i docents. “Fem unes dinàmiques i reflexions que després, cada representant pot portar al seu centre”, manifesta Pujadó. I és que la voluntat d’Escola Nova 21 no és especificar accions i models a seguir concrets. El programa pretén donar les eines a les escoles perquè cadascuna d’elles les apliquin en funció de les seves característiques i circumstàncies. “Deixem molta llibertat, però impulsem reflexions perquè es qüestionin el que fan”, afirma.

Nens aprenen paraules mitjançant tauletes. (Michael Coghlan / FLICKR)

Lempremta dEscola Nova 21, en funció del tipus de centre

Amb aquesta flexibilitat metodològica, però, Escola Nova 21 podria ser només un afegit per a aquelles escoles que tenen un projecte innovador ferm amb unes bases i línies d’acció establertes des de fa anys. És el cas d’un centre de nova creació immersa en el programa: “Quan portem les reflexions de les sessions al claustre, les hem de posar amb calçador”, assegura de forma anònima un dels membres directius. Una reflexió que també fa una docent del mateix centre, assegurant que les formacions es tracten “d’una pèrdua de temps perquè proposen coses molt guais però abstractes”. De fet, l’escola ja col·labora amb diferents projectes d’innovació pedagògica als quals ha donat prioritat per damunt d’Escola Nova 21. “Ara mateix, aquestes formacions ens aporten molt més per fer i pujar la línia d’escola”, afirma el membre de l’equip directiu.

Ara bé, des d’aquest centre, es reconeix l’impacte del programa en aquelles escoles que vénen d’un model tradicional. “Escola Nova 21 fa un molt bon acompanyament als centres que han de donar la volta al seu sistema educatiu per complet”, comenta la directiva. “L’important és adonar-se de la necessitat de canviar la manera d’ensenyar i fugir del sistema tradicional”. I és que trencar una metodologia en un claustre acostumat al llibre de text és molt difícil i requereix un gran esforç. Aconseguir el canvi a aquestes escoles és el més complicat, tot un repte per a Escola Nova 21 i pel model d’ensenyament actual. La clau, doncs, és aquesta revolució pedagògica, més enllà de quin projecte l’encapçali.

“Les coses bones sempre són traumàtiques i ser pioner és complicat perquè tots hem après amb un sistema tradicional”, comenta el Jordi, el pare de l’Andrea. Al principi, tots els pares de l’Escola Camins tenien dubtes, però aquests es van esvair quan van rebre feedback dels alumnes que un cop acabat sisè, s’havien incorporat a un institut convencional. “El nivell de notes era el normal, però a nivell associatiu, d’iniciativa i lideratge anaven dos passos per endavant que la resta”, assegura. Per això, “el primer pas -diu- és convèncer els pares, educar-los bé i tenir gent convençuda, perquè qui no ho té clar, genera pors”.

Des d’Escola Nova 21, s’insisteix que no és una qüestió de “blancs o negres”, de distingir extrems. “No es tracta de classificar les escoles en ‘avançades’ o ‘tradicionals’, ja que hi ha molts intermedis”, reconeix la coordinadora de formació del programa. “Venim d’un model molt més transgressor i memorístic i per tant, els canvis requereixen el seu temps”. Alhora, són conscients que “s’ha de respectar els ritmes de les diferents escoles”.

La col·laboració amb ladministració, un pas més cap al canvi

Una altra de les principals qüestions sobre la taula era el futur d’aquest moviment un cop s’acabi Escola Nova 21. La transformació, doncs, requeria un pas endavant per part de l’Administració pública per tal que al final del programa, les iniciatives es generalitzin al conjunt del sistema. Durant aquest any i mig de programa, Departament, municipis i Escola Nova 21 han treballat conjuntament per a plantejar la transició. Finalment, el Departament d’Educació de la Generalitat i les dues entitats municipalistes (Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, han acordat que les accions impulsades per Escola Nova 21 seran liderades pel mateix Departament.

Al llarg del proper any i mig, aquest treballarà en conjunt amb els municipis per seguir el viatge de la revolució pedagògica. Marta Pujadó reconeix la importància de la implicació de l’administració per “determinar la manera en què s’articulen les iniciatives, sobretot pensant en una futura continuïtat quan Escola Nova 21 desaparegui”.

Sigui com sigui, la idea d’escola avançada s’està fent un forat a l’actual sistema educatiu i trepitja amb força a les escoles catalanes. Una revolució educativa que, de fet, va més enllà de la formació escolar. “És un aprenentatge significatiu per a la vida”, assegura la Marta. I és que els reptes que tenim per endavant necessiten ciutadans conscients, crítics, amb capacitat de reflexió de treballar amb els altres, de viure en un entorn divers, amb gent diversa. “Necessitem escoles i instituts que donin respostes a aquestes qüestions”, explica. “Si no es comencen a treballar des de l’escola o l’institut, no les tindrem mai. I com a societat, no ens ho podem permetre”.

Puede ver este artículo en la siguitente dirección /articulo/actualidad/futur-dels-alumnes-mans-revolucio-pedagogica-actual/20190320094356001081.html


© 2019 Doblecheck UIC Barcelona

Mitjà dels estudiants de Comunicació de la UIC Barcelona