Imprimir

"És un error pensar que l'Estat Islàmic ha caigut juntament amb el seu califat"

Mar Martínez Turallols | 27 de Marzo de 2019

La periodista de RAC1 ha cobert periodísticament els tres territoris controlats per l’Estat Islàmic (Cristina Solias/DoblecheckUIC)
La periodista de RAC1 ha cobert periodísticament els tres territoris controlats per l’Estat Islàmic (Cristina Solias/DoblecheckUIC)

Cristina Solias és editora d’informatius a RAC1. Exerceix d’enviada especial a zones de conflicte de l’emissora i també aprofita les vacances per viatjar a les zones més calentes del planeta. La reportera catalana ens explica com ha estat cobrir la guerra contra l'Estat Islàmic a països com Síria i l'Iraq. 

Cristina Solias (Martorell, 1989) és editora d’informatius a RAC1. Tot i això, d'ençà que va començar a viatjar quan estava a la Universitat mai ha pogut abandonar el periodisme internacional.

Per aquest motiu, exerceix d’enviada especial a zones de conflicte de l’emissora on treballa i també aprofita les seves vacances per viatjar a les zones més calentes del planeta i elaborar els seus propis reportatges.

Què vas descobrir en trepitjar tres territoris controlats per l’Estat Islàmic?

La primera pregunta que vam fer-nos el fotoperiodista, Ricard Garcia-Vilanova (Barcelona, 1971), i jo va ser: què està fent l'Estat Islàmic (EI), el monstre que amenaça Europa, al lloc que ell mateix ha denominat “Estat Islàmic”?

Vam decidir viatjar als territoris on l’Estat Islàmic tenia el seu califat: Sirte, Mossul i Raqqa i allí vam descobrir que quan els jihadistes van arribar a aquestes poblacions, els ciutadans celebraven la seva arribada. Els terroristes que coneixem com a jihadistes, no van arribar amb el ganivet entre les dents sinó repartint mantes i ajudant a la gent.

Moltes persones ens van descriure els jihadistes, en un principi, com uns àngels. Tot i això, al poc temps, van descobrir la veritat. Els estrangers que havien arribat com els profetes del paradís van anar radicalitzant-se a poc a poc, fins al punt d’atemorir a tota la població. Per exemple, en algunes ciutats, si fumaves, estaves condemnat a mort o et tallaven els dits.

 

"Moltes persones ens van descriure els jihadistes, en un principi, com uns àngels"

 

Estant allí vaig poder veure l'Estat Islàmic des de l'altra banda. Nosaltres aquí només veiem la part propagandística: els seus vídeos que semblen videojocs o les seves amenaces. Però, allà, veus la realitat.

En l'actualitat, l'Estat Islàmic ha caigut a Raqqa, Sirte i Mossul. Ha mort l'EI?

No. Hi ha un error en pensar que l'Estat Islàmic ha caigut juntament amb el seu califat. És veritat que ja no tenen capacitat per controlar la població però, la por que hi ha ara és que a l'haver perdut terreny, intentin demostrar la seva força fent atemptats.

 

"Fa mesos que dic que ara són més perillosos que mai"

 

Com són els militants que lluiten amb l'Estat Islàmic? Quines són les seves motivacions?

Depèn del país. Els cadàvers que ens vam trobar a Líbia, per exemple, eren mercenaris de grups com Boko Haram. En canvi, a l’Iraq, la majoria eren locals i occidentals.

A l’Iraq vaig conèixer noies europees que havien decidit unir-se a l'Estat Islàmic. A diferència del que pensa la gent, aquestes noies tenien entre 19 i 20 i provenien de països com Alemanya o França. A més, moltes eren noies que havien començat una carrera universitària, eren intel·ligents.

L'únic que les diferència de tu o de mi és que són noies que havien viscut en famílies islàmiques molt conservadores i que van creure's la propaganda paradisíaca de l'Estat Islàmic.

Quan aquestes noies viatjaven al territori del califat eren separades dels seus marits. Els nois anaven al front i les noies anaven a una casa de dones fins que els nois morien al front i a elles les tornaven a casar. L'Estat Islàmic concep la dona com un objecte reproductiu.

 

"L'Estat Islàmic concep la dona com un objecte reproductiu"

 

Després de viure uns mesos sota el terror de l’Estat Islàmic, aquestes joves descobreixen que l'EI les ha enganyat. Tot i això, des del moment que entren en aquesta banda terrorista, estan marcades tota la vida. Ara que el califat ha caigut, les noies segueixen en camps-presó. A més, els governs occidentals no volen reincorporar-les per no crear falsos mites o falses heroïnes.

En la meva opinió, seria bo que els governs les acceptessin perquè fossin elles mateixes qui expliquessin a les dones com és de veritat l'Estat Islàmic. L'EI els hi ven el paradís i només descobreixen la veritat quan arriben allà.

cristina 2

La periodista catalana entrevistant un soldat de Líbia (Cristina Solias/DoblecheckUIC)

Com vas arribar a elles?

Va ser molt difícil però a la vegada fàcil pel fet de ser dona. Molts periodistes havien intentat parlar amb elles però com eren homes no havien rebut cap resposta. En canvi, gràcies a la meva condició vaig poder arribar a elles. Al principi, em miraven estrany però quan van veure que només volia sentir la seva història, el rol que hi havia va canviar.

Ser dona periodista en una regió com l'Orient Mitjà, és una desavantatge o té aspectes positius?

Ser dona té avantatges. Els homes mai poden endinsar-se en l'univers femení en aquests països. Per exemple, a Líbia, quan vas a sopar a casa d'algú, els homes sopen en una habitació i les dones en una altra.

Si trenques la barrera de l'idioma és molt fàcil poder-te endinsar en el seu món i descobrir les complicitats que tenen entre elles. No perquè portin mocador estan condicionades, són dones com totes nosaltres.

A la vegada, en la cobertura de l’ofensiva de Sirte, ens van fer fora del front perquè no portàvem el cabell recollit. Des d'allà ens van portar a l'hospital de campanya que estaven bombardejant. En teoria ho feien per seguretat, però era perquè els hi molestava que hi hagués una noia allà.

Ets una dona occidental, com et veuen en aquests països?

Les dones occidentals en països orientals som el tercer sexe. Els homes àrabs no et veuen com veuen a les seves dones.

En molts casos et veuen com més "fresca" però, a la vegada, comparteixen coses amb tu que no farien amb dones musulmanes. M’he trobat en situacions on els militants que estaven lluitant em demanaven fotografies. Et veuen com una dona diferent. A la pràctica, et fan més cas perquè et respecten menys.

 

"Les dones occidentals en països orientals som el tercer sexe"

 

A Sirte vas cobrir els últims dies de l'Estat Islàmic en aquesta ciutat. Quines dificultats va presentar aquesta cobertura?

És molt complicat lluitar contra gent que està disposada a morir. Moltes vegades fan servir tècniques com la immolació o els cotxes bomba. Aquella gent podia fer servir aquelles tècniques perquè estaven disposats a morir però els altres no.

La venjança també és un sentiment que va acumulant-se durant tota la lluita. Per exemple, quan els militars van aconseguir recuperar l'últim territori de Sirte, entre les runes es van trobar jihadistes vius. La reacció que van tenir els soldats que els havien trobat va ser cremar-los vius amb benzina.

 

"Quan els militars van trobar jihadistes entre les runes, els van cremar vius"

 

Com afecten les noves tecnologies als reportatges de conflictes?

Espero equivocar-me però amb l'auge de les xarxes socials, la gent cada vegada està menys interessada en què passa i és menys sensible envers les fotografies de conflictes. Arriba un moment on ja no distingim entre imatges reals i ficcionals, perquè les pel·lícules ens han acostumat a imatges violentes.

A la vegada, els interessos de la gent han canviat. La gent vol ser bloguer i no s'entreté a llegir un reportatge de més de 6.000 caràcters. Explicar el conflicte de Síria no pot fer-se amb 140 caràcters i, molta gent ja no està disposada en entregar-te més de cinc minuts del seu temps.

 

"La gent vol ser bloguer i no s'entreté a llegir un reportatge de més de 6.000 caràcters"

 

Recordes alguna història que hagis recollit que t'hagi marcat especialment?

Vaig fer històries de dones eritrees a Líbia. Allà un grup de dones que feien la ruta dels refugiats van ser segrestades per l'Estat Islàmic i les utilitzaven com esclaves sexuals.

Vaig conèixer una dona que estava tancada en una presó perquè com havia estat servint l’EI com esclava sexual, el govern creia que representava un perill per la població. La dona que vaig conèixer estava embarassada d'un combatent de l'Estat Islàmic que l'havia estat violant sistemàticament i volia avortar. Però, ja era massa tard per fer-ho.

 

"La dona que vaig conèixer estava embarassada d'un combatent de l'Estat Islàmic que l'havia estat violant sistemàticament i volia avortar"

 

Moltes vegades treballes amb el Ricard Garcia-Vilanova. Com és aquest tàndem? Com vau decidir treballar junts?

És fàcil perquè no ens trepitgem. Ell és fotoperiodista i jo periodista. Com a fotògraf ell em necessita a mi i jo com a periodista el necessito a ell. A més, als dos ens interessava el tema de l'Estat Islàmic.

Treballar amb tàndem t'ajuda a poder arribar a tots els formats. Com a periodista freelance necessites fer moltes peces per cobrir les teves despeses i, al final, et converteixes en l'anomenat periodista orquestra. Si vas sol, no pots arribar a fer el mateix tema per ràdio, televisió i premsa escrita però, si vas acompanyat pots fer-los tots i bé.

 

ed0d4a46-c565-425c-9b34-6d40604da783

Cristina Solias subjecta una càmera de vídeo que utilitza per gravar els seus reportatges (Cristina Solias/DoblecheckUIC)

Costa molt col·locar els temes als mitjans?

Col·locar els temes als mitjans costa moltíssim i és molt dur. És a dir, ja t'ha costat molt arribar al lloc i aconseguir la història com per seguir lluitant perquè algun mitjà te'l publiqui. Tu has viscut molt la història i hi ha mitjans que et diuen que aquell tema ja l'agafaran d'una agència.

Aquesta actitud desmotiva perquè hi ha temes que no entens com no els has venut. Fins i tot, et planteges regalar-los però no podem regalar històries perquè cada una d'elles té el seu valor i regalar-les voldria dir que les desvaloritzem.

 

"Hi ha un punt on et planteges regalar les històries però no podem regalar-les perquè estaríem desvaloritzant-les"

 

Quins consells donaries a un jove periodista que vulgui començar a cobrir conflictes?

Cada vegada n'hi ha menys però si realment t'agrada, has d'estar tranquil perquè el periodisme s'aprèn. Si no ho proves, no ho sabràs mai. Com el periodisme és una vocació, si realment tens aquesta vocació, t'hi has de llençar perquè entres en històries que només t'expliquen perquè ets periodista.

En ser periodista pots entrar en la intimitat de la gent i viure moments històrics. Si t'agrada el periodisme, l'aventura i estàs compromesa amb la societat, el periodisme és la millor professió del món.

Puede ver este artículo en la siguitente dirección /articulo/actualidad/es-error-pensar-lestat-islamic-ha-caigut-juntament-amb-seu-califat/20190327124717001086.html


© 2019 Doblecheck UIC Barcelona

Mitjà dels estudiants de Comunicació de la UIC Barcelona