Quan les franquícies prenen el relleu: la desaparició del comerç tradicional a Barcelona
El consumisme és un fenomen que marca el ritme de la societat actual, impulsant les persones a buscar constantment novetats, marques conegudes i experiències ràpides. Però, mentre molts ens deixem portar per les grans cadenes i les empreses més “consumistes”, quina és la repercussió sobre les petites empreses tradicionals que fa anys que estan arrelades a la comunitat? Pastisseries familiars, botigues de roba amb història o cafeteries de barri es troben, cada cop més, lluitant per captar l’atenció d’una clientela que prefereix la immediatesa i la reconeguda marca dels grans establiments.
Aquest reportatge pretén oferir una mirada completa sobre com les decisions de consum individuals poden afectar directament la vida de les petites empreses i el caràcter de la nostra ciutat.
Aquest fenomen no només es refereix a l’acció de consumir, sinó que s’ha convertit en una dinàmica estructural: l’obertura constant de noves botigues, centres comercials i franquícies contrasta amb el tancament dels comerços tradicionals. En ciutats com Barcelona, això posa en evidència problemàtiques que van més enllà de la compravenda: la pèrdua d’identitat dels barris, l’encariment dels lloguers comercials, la dificultat de les petites empreses familiars per adaptar-se a un mercat globalitzat i als nous patrons de consum. A tot això s’hi suma la pressió del turisme, els canvis en el comportament del consumidor (com la compra en línia en detriment de la botiga física) i la substitució dels negocis de proximitat per grans cadenes amb un poder d’expansió molt superior.
Tot i que pugui semblar que no, si ens fixem en el nostre voltant trobem moltes botigues que han hagut de tancar com a conseqüència d’aquest fenomen. En són exemples la botiga de roba Bul, la Papereria Conesa (carrer de Petritxol, Gòtic), la Perfumeria Regia (passeig de Gràcia), l’Antiga Casa Sala o el Forn Esplugues (carrer de Sants).
La Bul era una botiga de moda que va obrir al voltant de l’any 1974. Estava situada a l’avinguda Diagonal, prop de la plaça Francesc Macià, i va estar en funcionament prop de cinquanta anys. Va ser un negoci emblemàtic del comerç de moda de Barcelona, però el 10 d’agost de 2024 va haver de tancar definitivament perquè la propietària es va jubilar i els seus fills no van voler continuar el negoci, de manera que no hi va haver relleu generacional. Amb el seu tancament, es reflecteix perfectament la dificultat que tenen actualment els establiments de llarga trajectòria per trobar continuïtat en un context de costos comercials elevats i canvis en el comerç urbà.
La Papereria Conesa era una botiga especialitzada en material d’escriptura i papereria de fantasia, situada al carrer de Petritxol, al barri Gòtic. Tenia més de setanta-cinc anys d’història i va tancar les portes l’1 de febrer de 2025. El tancament es va produir per la jubilació del propietari, Joaquim Conesa, que no va trobar relleu generacional per continuar amb el negoci.
La Perfumeria Regia, situada al passeig de Gràcia, 39, era un establiment emblemàtic amb gairebé cent anys d’història. Va tancar el 31 de gener de 2025 per manca de relleu generacional i per la competència del comerç en línia. La botiga també acollia un museu del perfum amb una col·lecció de més de 5.000 peces.
L’Antiga Casa Sala, considerada la primera bijuteria de Barcelona, estava situada al carrer del Call, 8, al barri Gòtic. Fundada l’any 1898, va tancar l’11 d’octubre de 2024 per la jubilació dels propietaris i la manca de relleu generacional. En el moment del tancament, l’establiment es trobava en procés de liquidació dels seus articles.
Finalment, el Forn Esplugues era una fleca situada al carrer de Sants, 18, amb 126 anys d’història. Va tancar el 12 de febrer de 2025. El propietari, Jordi Suñé, va anunciar el tancament per jubilació i per manca de relleu generacional. El negoci va ser traspassat a l’empresa Miga Suave, que va anunciar reformes a l’establiment i a l’obrador, fet que comporta la pèrdua de la seva essència original.
D’altra banda, per mostrar com el consumisme creix, podem observar l’augment del nombre de franquícies que s’han anat expandint per la ciutat. S’autodenominen “fleques amb degustació” i comparteixen un perfil molt similar: preus assequibles per a tot tipus de consumidors i productes pràcticament idèntics.
L’any 2014, només hi havia 83 locals d’aquest tipus de negoci a la capital catalana. Granier comptava amb 28 establiments en funcionament, els mateixos que El Fornet; hi havia 17 locals de 365 Obrador, 9 de Santagloria i un sol Vivari. Si avancem fins al 2024, ja hi ha més de 310 establiments de totes aquestes cadenes.
El creixement més espectacular l’ha protagonitzat 365 Obrador, una empresa familiar originària de l’Hospitalet de Llobregat que, el 2024, tenia només a Barcelona 115 establiments —segons el cens— i 201 a tot Catalunya, comptant locals propis i franquiciats.
L’altra firma que més s’ha expandit és Vivari, que ha passat d’un únic local a 86 en només deu anys.
Pel que fa a Granier, que el 2022 en tenia 42, n’ha tancat una desena des d’aleshores i actualment en conserva 35, set més que fa una dècada. Santagloria, per la seva banda, ha passat de menys d’una desena de locals a superar àmpliament la trentena.
El mateix passa amb les franquícies de roba, com Stradivarius, Zara o Mango. Stradivarius, la marca de moda juvenil del grup Inditex, ha ampliat la seva presència a Barcelona amb diverses obertures. Segons el localitzador de botigues oficial, actualment hi ha almenys una vintena d’establiments de Stradivarius a la ciutat.
Pel que fa a Mango, Barcelona compta amb 23 establiments, que sumen una superfície comercial de prop de 15.000 m². Tot i que no són tants com les franquícies de fleques esmentades anteriorment, la seva presència està previst que creixi encara més. Aquesta expansió forma part del Pla Estratègic 4E 2024-2026 de Mango, que busca reforçar la seva proposta de valor diferencial i impulsar l’expansió de la marca.
Zara, també del grup Inditex, és una de les cadenes de moda més presents a Barcelona, amb almenys una vintena d’establiments, segons el localitzador oficial.
Però què en pensen els habitants de la ciutat?
Amb tot això, hem pogut veure com nombroses botigues històriques de Barcelona han hagut de tancar, la majoria per falta de relleu generacional, mentre la ciutat ha estat testimoni d’una notable expansió de diverses cadenes comercials que han transformat el paisatge urbà i comercial. Es pot dir, doncs, que aquests nous comerços als quals tendeix a anar la gent són, en part, responsables del tancament dels més antics: com podrien sobreviure aquests negocis minoritaris envoltats de marques que cada cop atrauen més persones i els fan “invisibles”?