L’any que Barcelona toca el cel

El 20 de febrer, a quarts d’onze del matí, una grua va elevar lentament una peça de gairebé cinc metres fins al punt més alt del temple. Era el braç superior de la creu. Quan va encaixar, la basílica va arribar als 172,5 metres d’alçada i es va convertir en l’església més alta del món. Durant uns instants, Barcelona va tenir la sensació, literal, d’haver tocat el cel.

“La finalització de la creu representa molt més que la culminació d’una fase constructiva: és un compromís ferm amb el futur”, explicava Jordi Faulí, arquitecte director del temple.

La imatge és poderosa, però el context encara ho és més. El 2026 no és només un any simbòlic per a l’arquitectura: és també un moment en què la ciutat es reivindica com a espai de reflexió global. No només celebra el seu passat, sinó que intenta projectar-se cap al futur. I aquí és on apareix la pregunta inevitable: cap a on.

Barcelona no ha estat escollida per casualitat. La seva candidatura es va imposar a altres grans ciutats en el marc del Congrés Mundial d’Arquitectura, però el reconeixement va més enllà d’un vot. La ciutat porta dècades construint-se com un experiment urbà: des de l’Eixample de Cerdà fins a les superilles, passant pel 22@ o la transformació de les Glòries.

El que la fa especial és que l’arquitectura no és només patrimoni, sinó també vida quotidiana. Forma part dels carrers, dels barris, de la manera d’habitar. Però aquesta mateixa també obre fronts: en una ciutat marcada pel turisme massiu i la pressió immobiliària, parlar d’arquitectura és parlar també de qui pot viure-hi  i en quines condicions.

Cent anys després de la seva mort, Antoni Gaudí continua sent el gran símbol d’aquesta Barcelona que es mou entre genialitat i contradicció. El 10 de juny de 1926 va morir sense veure acabada la seva obra més destacada. Un segle més tard, la ciutat acaba la torre central del temple que va definir la seva vida.

L’alçada de 172,5 metres no és casual. Gaudí va decidir que la seva obra no superaria la natura: la muntanya de Montjuïc arriba als 173 metres. Aquell metre de diferència és gairebé invisible, però realment s’ha parlat d’una declaració de principis que encara avui ressona.

“La línia recta és dels homes; la corba és de Déu”, deia el mateix Antoni Gaudí, fent èmfasi a la seva manera d’entendre l’arquitectura i el món.

La Torre de Jesucrist, construïda amb tècniques modernes però fidel a l’esperit original, simbolitza aquesta combinació entre tradició i innovació. No és només una meta arquitectònica, sinó també un gest carregat de significat: la culminació d’un projecte que ha travessat generacions.

Al llarg de l’any, la capitalitat es desplegarà per tota la ciutat amb centenars d’activitats. Exposicions, intervencions urbanes, debats i projectes que volen implicar no només professionals, sinó també els ciutadans. L’objectiu és clar: fer de Barcelona un espai on l’arquitectura es pensi, es discuteixi i es visqui.

Com anuncien des de l’organització del congrés, l’arquitectura “ja no pot limitar-se a construir espais, sinó que ha d’afrontar els grans reptes socials i ambientals del nostre temps”.

El punt destacat arribarà amb el Congrés Mundial d’Arquitectura, que reunirà milers de professionals per debatre sobre el futur de les ciutats. El lema, “Becoming”, escollit com a fil conductor del Congrés, parla d’una arquitectura en transició, obligada a respondre a reptes com el canvi climàtic, la crisi d’habitatge o la transformació digital.

Realment, tot apunta a la mateixa idea: les ciutats no són mai projectes acabats, sinó processos en constant redefinició.

Barcelona celebra, sí. Però també fa una introspecció. Perquè més enllà dels reconeixements la pregunta continua ressonant: quin model de ciutat s’està construint avui?

Potser aquest és el sentit d’aquest 2026. No tant haver arribat més amunt que mai, sinó entendre què significa fer-ho. Barcelona ha tocat el cel. Ara queda per veure si sap mantenir-se a aquesta alçada.

Fonts: Ajuntament de Barcelona (Capital Mundial de l'Arquitectura 2026); Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família; UIA 2026 BCN (uia2026bcn.org); 3Cat; Diari de Barcelona; Condé Nast Traveler; El Punt Avui; Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).