LES MULTES DEL CONFINAMENT: SANCIONS LEGALS?

Imatge cotxe policia
Imatge d'un cotxe de policia
LES MULTES DEL CONFINAMENT: SANCIONS LEGALS?
  • Espanya supera el milió de multes per saltar-se el confinament durant la Covid.
  • Juristes qüestionen la base legal d'aquestes sancions

 

El 14 de març del 2020 a Espanya s’imposà un estat d’alarma que duraria més de tres mesos i canviaria la manera de viure de tots els ciutadans del món.

La Covid-19 va obligar el govern a prendre unes mesures excepcionals per frenar l’avenç del virus, que va propagar-se, en qüestió de dies, per tot el país. A dia d’avui, els ciutadans ens hem preguntat fins a quin punt aquestes mesures i les conseqüents multes pel seu incompliment tenen una base legal. Tot i això, la gran incògnita ha estat: per què hi ha persones que han pagat la sanció, altres que no han rebut notificació i altres que no els ha calgut pagar? Els advocats tenen la resposta.

james-yarema-DAur7MQDlCU-unsplash

Nombre de multes a diferents països

 

“Vaig sortir al carrer a fer una mica d’esport i portava un altaveu”, explica la Maria Roure, una santcugatenca de 27 anys que va haver de pagar 380 euros per la sanció. “Em van parar els Mossos i em van multar, la notificació va arribar a l’octubre i la vaig pagar”, conclou Roure.

Aquest és un dels molts casos que es van produir durant els mesos de confinament. Ciutadans i ciutadanes, conscientment o inconscientment, van saltar-se les restriccions establertes pel Govern. Això va suposar un gran increment en el nombre de multes posades durant el 2020 a Espanya. Moltes d’aquestes sancions van ser imposades per no dur la mascareta, per sobrepassar el nombre de persones permeses a reunions, per sortir del municipi sense raó justificada o fins i tot per anar a posar benzina durant el primer confinament.

Nombre de multes a les comunitats autònomes

"La doctrina, el que entén, és que per un dret personal no se't pot evitar que surtis de casa. Per tant, que et posin una multa perquè surts al carrer, és una bestiesa", argumenta Jordi Altayó.

 

Jordi Altayó, doctor en Economia Financera i Comptabilitat i advocat especialista en dret administratiu, entra en profunditat en el debat sobre la legalitat d'aquestes multes, el procediment per recórrer-les, quin criteri s'utilitza per posar els imports d'aquestes sancions i fins a quin punt es pot posar en dubte la seva legalitat.

"La doctrina, el que entén, és que per un dret personal no se't pot evitar que surtis de casa. Per tant, que et posin una multa perquè surts al carrer, és una bestiesa", argumenta Altayó. Ell assegura que la base legal l'ha de determinar un tribunal i des del punt de vista de la doctrina o dels juristes, no hi ha base legal perquè el ciutadà no es pugui moure de la ciutat.

Els multats, un cop estaven notificats per part de l’Administració de la sanció, abonaven la quantitat de diners requerits perquè si aquest pagament s’efectuava durant els següents vint dies naturals, el sancionat podia acollir-se a la reducció del 50% de l’import. En cas que no s’abonés en aquest interval, havien de pagar la totalitat de la multa. Molts dels ciutadans que van ser multats van preferir aquesta opció. D’aquesta manera, s’estalviaven el procés de contractar un advocat que els hi recorregués la multa. Altres, simplement, van fer-ho perquè no coneixien la possibilitat de reclamar la sanció.

També s’ha donat el cas de multats que no han rebut cap  notificació. L’afectat era advertit en el moment de la proposta de sanció per part de l’agent. Aquest seguia el procediment omplint una acta on indicava quina norma estava incomplint el ciutadà. Un cop el part arribava a la Delegació o Subdelegació del Govern corresponent, un funcionari era l’encarregat d’establir la sanció oportuna. El següent pas era que el ciutadà rebés la notificació a casa seva. Però molts s’han trobat que la multa encara no els ha arribat.

“No he rebut la multa a casa, i encara l’estic esperant. No sé ni si arribarà, això és un descontrol”, explica l’Anna Millán, una jove de 21 anys matadeperenca que va ser sancionada al maig per sortir del seu domicili en una franja horària que no li pertocava.

Alguns ciutadans han tingut més sort. Un cop rebuda la notificació, el sancionat podia recórrer la sanció mitjançant un advocat. Primer havia de reclamar a l’Administració. Si aquesta no responia en un període de dos mesos, l’afectat tenia dues opcions; esperar una resposta o deixar passar els dos mesos i recórrer al Tribunal Contenciós Administratiu. Arribat a aquest punt, el ciutadà sabia del cert que la sanció seria retirada.

“Vam marxar a la segona residència, fora de Barcelona, abans que es decretés l’estat d’alarma”, explica l’Antonio Torres, un jove de 22 anys que va rebre una multa de 300 euros per moure’s durant el primer confinament. “Ens havíem de mudar i el meu pare, la meva germana i jo vam tornar a Barcelona per emportar-nos les caixes a la casa d’estiueig. Les deixaríem allà fins a poder moure’ns a Madrid”, continua explicant. Els tres membres de la família van fer el trajecte en dos cotxes diferents. En un peatge es varen trobar un control dels mossos. Prèviament s’havien informat i en principi, el seu viatge estava justificat, però no tenien la seguretat de no rebre una multa.  L’agent va entendre la situació i els va deixar passar tot i que va omplir una acta notificant el cas. La sorpresa va arribar sis mesos després, quan tots tres van rebre una notificació on se’ls multava per haver incomplert el confinament. “Gràcies a un amic que és advocat vam poder recórrer la multa i per sort no hem hagut de pagar la suma de 900 euros”, comenta Torres.

 

markus-spiske-5hesuAX1zIY-unsplashImatge de cotxes desplaçant-se per carretera

 

"Si vostè se'n va de Barcelona a Tarragona, i el troben sense cap paper que ho justifiqui, li posaran 1.000 euros de multa. En què es basen? En res", afirma Altayó.

L’advocat Jordi Altayó assegura que el Govern autonòmic no té capacitat ni de decretar estat d'emergència, ni de confinament, ni d'impedir que el ciutadà es mogui. Afegeix que això és competència dels tribunals, decidir si l'administració de les comunitats autònomes té capacitat jurídica per regular això.

També afirma que aquest tipus de sancions difereixen molt d'una multa que està regulada per una llei estatal, com les multes per excés de velocitat. "La llei estatal és l'aplicació legal i si tens un límit de velocitat segons aquesta llei estatal, has de complir-la. Però aquestes limitacions de poder sortir de casa, de poder moure's, no són estatals", afegeix l'advocat.

"Cada comunitat autònoma ha dictat el que li ha donat la gana i això és el que des del punt de vista doctrinal no es pot fer. Un ciutadà a Catalunya no té dret a moure's, però un ciutadà a Madrid sí”, continua explicant. "Si vostè se'n va de Barcelona a Tarragona, i el troben sense cap paper que ho justifiqui, li posaran 1.000 euros de multa. En què es basen? En res", conclou Altayó.

Segons el que explica l'especialista en dret administratiu, des del punt de vista doctrinal aquestes sancions no tenen cap sentit. Si fos una norma imposada per l'administració central i que afectés a tots els espanyols sí que s'hauria de complir, però si amb aquesta norma cada Comunitat Autònoma pot fer el que vulgui, no. Sense cap base legal no es pot instaurar una norma que prohibeixi sortir de casa. Analitzant aquests tres casos reals de sancions per mobilitat, duts a terme durant el primer confinament del context COVID-19, veiem que, tot i que hi hagi hagut resultats diferents, tots tenen un punt en comú: se'ls han imposat multes que no tenen cap base legal.

 

 

 

LES MULTES DEL CONFINAMENT: SANCIONS LEGALS?