Les multes del confinament: sancions legals?

Imatge cotxe policia
Imatge cotxe policia
Les multes del confinament: sancions legals?
  • Espanya supera el milió de multes per saltar-se el confinament durant la Covid-19. 
  • Juristes questionen la base legal d'aquestes sancions

El 14 de març del 2020 a Espanya s’imposà un Estat d’alarma que duraria més de tres mesos i canviaria la manera de viure de tots nosaltres. 

La Covid-19 va obligar el govern a prendre unes mesures excepcionals per frenar l’avenç del virus, que començava a propagar-se a un ritme crític per tot el país. El Departament de Seguretat Nacional del Govern espanyol notificava aquell mateix dia 5.753 casos, 136 defuncions i 293 persones ingressades a cures intensives. Aquell virus que veiem tan llunyà, va travessar les nostres fronteres amb força, declarant una guerra a la ciència i posant a prova la capacitat de resistència de sanitaris i personal mèdic, per atendre i salvar milers de vides cada dia.

james-yarema-DAur7MQDlCU-unsplash

Estat d'alarma 

“L’Estat d’alarma es configura com la disposició legal que permet fixar limitacions de mobilitat i de contactes, de tal manera que les comunitats autònomes que ho considerin necessari, puguin aplicar-ho amb total protecció de la Constitució”. 

Aquest règim excepcional es va establir per un període inicial de quinze dies, termini màxim d'aplicació i prolongable si el Congrés dels Diputats ho accepta. Quins poders s’atorguen al govern del país? Donar ordres directes als cossos policials, nacionals i autonòmics. Aquesta situació no afecta la vigència dels drets fonamentals recollits en la Constitució, però algunes llibertats sí que es poden veure afectades.   

markus-spiske-5hesuAX1zIY-unsplash

 

 

 

 

Durant aquelles dues setmanes de març es va limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, a excepció de causes justificades: adquisició d’aliments i medicaments, obligacions laborals o assistència a centres sanitaris. També es van requisar béns temporalment; alguns hotels es van convertir en hospitals, el Palau de gel de Madrid en un dipòsit de cadàvers i el pavelló d’Ifema va instal·lar 1.300 llits per on han passat al voltant de 4.0000 pacients, segons va informar la Comunitat de Madrid. 

Per altra banda, es van assegurar els serveis mínims i l'obertura dels establiments que els garantien. L’activitat educativa presencial va quedar suspesa i substituïda per la impartició en línea. 

Aquestes restriccions van anar augmentant o disminuint en funció de la valoració que el govern feia de la situació. La mascareta va passar a ser obligatòria, el contacte social es va prohibir i la mobilitat va quedar reduïda fins al punt de no poder sortir de casa. 

Saltar-se el confinament i altres d’aquestes restriccions va suposar un gran increment en el nombre de multes posades durant el 2020 a España. Moltes d’aquestes sancions van ser imposades per no dur la mascareta, per sobrepassar el nombre de persones permeses a reunions, per sortir del municipi sense raó justificada o inclús per anar a posar benzina durant el primer confinament.

Segons l'agència EFE, un cop va acabar el primer estat d’alarma, es van comptabilitzar fins a 1,2 milions de multes i més de 9.000 detencions. Andalusia, Madrid i València van ser les comunitats autònomes que més sancions van acaparar.

 

El que està passant...

Van ser molts els ciutadans que, conscientment o inconscientment, van saltar-se les restriccions imposades pel Govern. Però no tots van tenir la mateixa sort. Hi ha qui no va trobar-se en cap moment un control policial. Altres que van estar multats. D’aquest grup hi ha qui va pagar la multa o qui avui dia encara no ha rebut la notificació. Per últim es troben aquelles persones que un cop rebuda la notificació de multa, la van recórrer i no han de pagar la sanció. Seguidament us explicarem els tres principals casos que es van donar.

En un primer cas, l’afectat, un cop notificat per part de l’Administració de la sanció, abonava la quantitat de diners requerida. Cal destacar que si aquest pagament s’efectuava durant els següents vint dies naturals, el sancionat podia acollir-se a la reducció del 50% de l’import. En cas que no s’efectués en aquest interval, el pagament s’havia d’abonar al 100%.

Molts dels ciutadans que van ser multats van preferir aquesta opció. D’aquesta manera s’estalviaven el procés de contractar un advocat que els hi recorregués la multa. O simplement van fer-ho perquè no coneixien la possibilitat de reclamar la sanció.

“Vaig sortir al carrer a fer una mica d’esport, anava vestida per a tal i portava un altaveu” ens explica la Maria Roure, una santcugatenca de 27 any que va haver de pagar 380 euros per la sanció. “Em van parar els mossos  i em van multar, la notificació va arribar a l’octubre i la vaig pagar”

Una segona situació en la qual es van trobar altres afectats va ser que la notificació no va arribar mai. En aquest cas l’afectat era advertit en el moment de la proposta de sanció que li posava l’agent. Aquest seguia el procediment omplint un part on indicava quina norma estava incomplint el ciutadà. Un cop el part arribava a la Delegació o Subdelegació del Govern corresponent, un funcionari era l’encarregat d’establir la sanció oportuna. El següent pas era que el ciutadà rebés la notificació a casa seva. Però molts s’han trobat que la multa no ha arribat, inclús quasi un any després.

No he rebut la multa a casa, i encara l’estic esperant. No sé ni si arribarà, això és un descontrol

Com és el cas de l’Anna Millán, una jove de vint-i-un anys matadeperenca que va estar sancionada al maig per sortir del seu domicili en una franja horària que no li pertocava. Avui dia encara està esperant la notificació. “No he rebut la multa a casa, i encara l’estic esperant. No sé ni si arribarà, això és un descontrol”, declara l’Anna enfadada.  

Finalment, aquells que varen ser multats durant l’Estat d’alarma tenien una tercera opció. Un cop rebuda la notificació, el ciutadà podia recórrer la sanció mitjançant un advocat. Primer havia de reclamar a l’Administració. Si aquesta no responia en un període de dos mesos, incomplint amb la seva obligació, l’afectat tenia dues opcions. La primera, seguir esperant una resposta. La segona, deixar passar els dos mesos i recórrer al Tribunal Contenciós Administratiu. Arribat a aquest punt, el ciutadà tenia per segur que la sanció seria retirada.

“Vam marxar a la segona residència, fora de Barcelona, abans que es decretés l’Estat d’alarma” comença explicant-nos l’Antonio Torres, un jove de vint-i-dos anys que va rebre una multa de 300 euros per moure’s durant el primer confinament. “Ens havíem de mudar i el meu pare, la meva germana i jo vam tornar a Barcelona per emportar-nos les caixes a la casa d’estiueig. Les deixaríem allà fins a poder moure’ns a Madrid”. Els tres membres de la família van fer el trajecte en dos cotxes diferents. En un peatge es varen trobar un control dels mossos. Prèviament s’havien informat i en principi el seu viatge estava mínimament justificat, però no tenien la seguretat de no rebre una multa.  L’agent va entendre la situació i els va deixar passar tot i que va omplir un part notificant el cas. La sorpresa va arribar sis mesos després quan tots tres van rebre una notificació on se’ls multava per haver incomplert el confinament. “Gràcies a un amic que és advocat vam poder recórrer la multa i per sort no hem hagut de pagar la suma de 900 euros” comenta l’Antonio.

 

Imatge cotxe policia

 

L’opinió d’un expert...

Analitzant aquests tres casos reals de sancions per mobilitat durant el primer confinament del context COVID-19, veiem que encara que hagin tingut resultats diferents, tots tenen un punt en comú, se'ls han imposat multes que no tenen una base legal, segons ens explica el doctor en Economia Financera i Comptabilitat, Advocat, Economista i Jurat de Comptes, Jordi Altayó. Conversant amb ell, entrem en profunditat en un debat sobre la legalitat d'aquestes multes, el procediment per recórrer-les, quin criteri s'utilitza per posar els preus d'aquestes sancions i fins a quin punt podem posar en dubte la seva legalitat.

Altayó explica que la base legal l'ha de determinar un tribunal i des del punt de vista de la doctrina o dels juristes, no hi ha base legal perquè el ciutadà no es pugui moure de la ciutat. "La doctrina el que entén és que per un dret personal i no se't pot evitar que surtis de casa. Per tant, que et posin una multa perquè surts al carrer, és una bestiesa", argumenta. L'advocat i economista afegeix que aquest tipus de sancions difereixen molt d'una multa que està regulada per una llei estatal, com per exemple, les multes per excés de velocitat. "La llei estatal és l'aplicació legal i si tens un límit de velocitat segons una llei estatal, has de complir amb la llei estatal. Però aquestes limitacions de poder sortir de casa, de poder moure's, no són estatals", afegeix l'advocat. "Cada comunitat autònoma ha dictat el que li ha donat la gana i això és el que des del punt de vista doctrinal no es pot fer. Un ciutadà a Catalunya no pot tenir un dret a moure's, diferent del que té un ciutadà a Madrid i és el que està passant", explica Jordi Altayó. Segons l'advocat, el Govern autonòmic no té capacitat ni de decretar estat d'emergència, ni de confinament, ni d'impedir que el ciutadà es mogui. Afegeix que això és competència dels Tribunals, decidir si l'administració de les comunitats autònomes té capacitat jurídica per regular això. En el cas que ho pogués regular, una cosa és regular-ho i l'altra és tenir capacitat d'influència.

A tot això s'ha de tenir en compte que el preu de les multes també és a mercè del consumidor. Altayó explica que cada Comunitat Autònoma es basa en el que vol per posar aquestes sancions i que no hi ha una norma legal que digui que cada comunitat autònoma posa una multa sense cap criteri. "Si vostè se'n va de Barcelona i marxa a Tarragona i el troben sense cap paper que justifiqui perquè marxa, li posaran 1.000 euros de multa, per exemple... basant-se en què? A res", conclou l'auditor censor i jurat de comptes.

Si vostè se'n va de Barcelona i marxa a Tarragona i el troben sense cap paper que justifiqui perquè marxa, li posaran 1.000 euros de multa, per exemple... basant-se en què? A res

Segons el que ens explica l'especialista en dret administratiu, Jordi Altayó, des del punt de vista doctrinal aquestes sancions no tenen cap sentit. Si fos una norma imposada per l'administració central, que afectés a tots els espanyols sí que s'hauria d'acomplir, però si amb aquesta norma cada Comunitat Autònoma pot fer el que vulgui, no. Sense cap base legal no es pot instaurar una norma que prohibeixi sortir de casa.

 

 

 

 

Les multes del confinament: sancions legals?