Doblecheck UIC Barcelona

La bretxa salarial frena a Barcelona per la precarietat dels sous

El salari de les dones és una quarta part menys que el dels homes

Manifestació del 8 de març
Manifestació del 8 de març

A Barcelona, segons Comissions Obreres (CCOO) les dones cobren una quarta part menys que els homes. El 2015 el govern de la ciutat comtal va apostar per diversos projectes amb l’objectiu de millorar les condicions laborals de les barcelonines.

La taxa d’activitat femenina de Barcelona ha passat del 54,7% al 57% en els últims quatre anys. Mentre que, durant aquest període el nombre de dones ocupades augmenta un 7,8%. Per tant l’atur femení ha disminuït un total d’un 15,46%.

 

 

Què fa Barcelona davant la bretxa?

Barcelona Activa durant el 2018 amb l’objectiu de combatre la diferència laboral entre homes i dones a Barcelona, van crear diversos projectes per la inserció laboral de les dones com “Treball als Barris”, que van atendre més de mil persones durant el 2018, o programes com Recondueix el teu perfil professional” i Bombera, per què no?” amb l’objectiu d’inserir la dona en sectors molt masculinitzats. Per part d’altres departaments centrats amb la precarietat i la vulnerabilitat laboral, el Programa Làbora ha recollit la participació de 3.900 dones el 2018 i s’ha impulsat un nou projecte, “Dones trencant amb la precarietat”, que ha acollit 55 dones.

L’Ajuntament de Barcelona per la seva banda des del 2017 ha incorporat clàusules de gènere als contractes amb les empreses per corregir l’escletxa salarial i a finals de 2018 ha posat en marxa un programa d’assessorament a empreses en igualtat de gènere.

Segons Montse Sanahuja, secretaria de les dones per part de CCOO, assegura que “No hi ha evolució positiva i no s’han pres mesures suficients” per erradicar la bretxa. Les possibles solucions anirien des de unes polítiques salarials transparents a un canvi de mentalitat social. Pel que fa a les empreses privades, haurien d’afegir informes de transparència salarial entre homes i dones en un mateix càrrec, als seus plans d’igualtat. I pel que fa a la societat, s’han d’inculcar mesures de responsabilitat en les que no s’atribueixi a les dones les tasques de cura que no són remunerades i que les obliga a reduir la seva jornada.

 

IMG_5057

''No sabía que las labores domésticas venían instaladas en mi vagina'' Manifestació del 8 de març

La bretxa salarial és més visible amb l’edat.

Dels 25 a 34 anys la bretxa és d’un 14% i no es nota gaire la diferència salarial. Però és a partir dels 35 anys quan el percentatge és més elevat, fins a un 19%. Això és degut al fet que les dones agafen reducció de jornada o excedències per estar amb els fills o amb els pares la societat les posiciona en uns compromisos que les empreses ja d’entrada tenen en compte, per aquesta raó en els departaments directius hi ha poca presència femenina.

Les conseqüències de les excedències o reduccions de jornada, que produeixen entrades i sortides del mercat laboral, es fan notòries a partir dels 45 anys on  apareix una escletxa del 28% i això provoca una desavantatge amb el sexe masculí.

L’escletxa afecta també en la pensió de la jubilació per que el sistema acaba penalitzant en un sou més inferior a les dones que han tingut cura de les seves famílies i no han tingut una vida laboral tan activa com la d’un home. Per tant, una solució segons Sanahuja de CCOO, seria “una reforma laboral que s’hauria de passar per un canvi de legislació”.

DINERS

Representació de sous entre dones i homes 

Actualment encara que la bretxa salarial hagi passat d’un 24% a un 23,4% el 2018, no significa que s’hagi arribat a una igualtat salarial “sinó que es deu a la pèrdua de garantia salarial en el cas dels homes” i per tant al col·lectiu femení encara ha de lluitar molt per arribar a l'equilibri.