“Les universitats estem per dialogar, no per fer política”

Xavier Gil Mur, rector de UIC Barcelona, explica quins objectius i obstacles té com a rector de la institució. 

  • "A la Universitat pública era impossible veure quins problemes tenien els alumnes, en canvi, aquí ens estimem a cada un dels alumnes i ens preocupem per ells"
  • Sobre els presumptes tractes de favor a polítics de rellevància en determinades universitats: "En el sistema universitari català no és possible"
  • "El dia que no es respecti la llibertat de pensament a la UIC, s’ha acabat la UIC"
Xavier Gil, explica el seu dia a dia com a rector (Selena Ramos / DOBLECHECK)
Xavier Gil, explica el seu dia a dia com a rector (Selena Ramos / DOBLECHECK)

Xavier Gil Mur és un reconegut catedràtic d’universitat des de l’any 1999. Llicenciat en Ciències Químiques per la UB i guardonat amb la qualificació cum laude en la seva tesi doctoral, el catedràtic ha gestionat més de 35 projectes de recerca europeus i 52 nacionals en l’àmbit de l’enginyeria de materials. A més, Gil Mur és l’autor de 6 llibres i compta amb més de 275 publicacions internacionals.

En l’actualitat, és el rector de la Universitat Internacional de Catalunya i membre del Technological Health Research Center of Biomaterials de les Facultats de Medicina i d’Odontologia de UIC Barcelona.

Vostè va arribar al càrrec el 2015. Com és el seu dia a dia? Comporta molt de desgast?

Ser rector és ser-ho les 24 hores i comporta una responsabilitat molt gran perquè siguis on siguis estàs representant la universitat. Fins i tot quan estàs de vacances has d'estar connectat per si succeeix qualsevol cosa a la universitat. Tot i això, encara que sembli un treball molt dur és molt gratificant. Com a rector represento també els valors de la universitat.

Quina valoració fa d’aquests anys al capdavant de UIC Barcelona?

La universitat ha tingut tres rectors abans que jo. El primer va ser Jordi Cervós, qui va impulsar la universitat. El va prosseguir el doctor Argemí que va desenvolupar la Facultat de Ciències de la Salut i, finalment, el meu antecessor va ser Pere Alavedra, qui va projectar la universitat a l’exterior. L’objectiu que he adoptat com a rector és professionalitzar la universitat. La universitat ja té les titulacions. Ara ha de captar i retenir el talent.

El segon objectiu que tinc és ocupar-me de la docència. Cada vegada tenim més prestigi i estem creixent molt ràpidament. Un exemple és l’aparició de UIC Barcelona en molts rànquings, encara que aquesta tingui poc més de 20 anys. Tot i això, hem de seguir millorant. Una de les prioritats és el tema dels espais. El Campus Barcelona Iradier necessita més espai. Hem de fer una redistribució dels espai.

 

"Els objectius que tinc com a rector són professionalitzar la universitat i millorar la docència"

 

Actualment, el Campus Sant Cugat està modificant i reformant les seves infraestructures. En el Campus Barcelona Iradier hi ha algun plantejament de reformes?

Sí, s’està mirant traslladar alguns serveis al Campus Sant Cugat, com per exemple el servei d’informàtica. Els únics serveis que es quedarien serien els serveis d’atenció als estudiants. Aquesta distribució s’està fent pensant que les aules s’han de reformar. No pot ser que les aules siguin les mateixes que en les que jo vaig estudiar. Les aules han de ser el més modernes possibles. Per exemple, la Facultat d’Educació estava aïllada al Campus Barcelona Tarrés i hem decidit  traslladar-la al Campus Sant Cugat perquè aquests alumnes gaudeixin del veritable esperit universitari i puguin gaudir d’aules dirigides als coneixements que han d’adquirir.

Vostè va comentar en una xerrada que un dels reptes als quals no va poder fer front quan era catedràtic a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i director de l’Escola Tècnica d’Enginyeria Industrial va ser la incorporació de valors als alumnes. Després de tres anys en el càrrec, creu que ha pogut assolir l’objectiu en aquesta universitat?

Sí, la visió de UIC Barcelona són quatre valors: la persona, la veritat, el compromís social i el prestigi professional. Els estudiants són els protagonistes de la universitat. Sense estudiants no hi hauria universitat. A la universitat pública era impossible veure quins problemes tenien els alumnes, en canvi, aquí ens estimem a cada un dels alumnes i ens preocupem per ells. Aquí tens un nom i un cognom. A les universitats públiques ets un DNI. Per exemple, UIC Barcelona fomenta molt la qüestió de la solidaritat. És un gran exemple que els joves siguin qui fan aquests actes solidaris. En aquesta universitat volem ajudar a l’alumne no només en l’àmbit acadèmic i professional sinó també personal.

 

"A la Universitat pública era impossible veure quins problemes tenien els alumnes, en canvi, aquí ens estimem a cada un dels alumnes i ens preocupem per ells"

 

IMG_0270

Xavier Gil explica quins són els valors de UIC Barcelona. A l'esquerra, els retrats del doctor Argemí i Pere Alavedra. (Selena Ramos / DOBLECHECK)

Aquí es promou molt el tracte proper entre el professorat i l’alumnat. I fins i tot, vostè és molt accessible. És un dels principals canvis que ha notat?

El tracte que hi ha aquí és excepcional. Els professors que arriben a aquesta universitat saben en quins valors s’ha fundat la UIC Barcelona i, encara que siguin un Premi Nobel, si no es preocupen pels alumnes, no tenen cabuda en aquesta universitat. Nosaltres el que volem és que les persones siguin felices al seu lloc i facin bé la seva feina.

La diferència entre les universitats no és si són públiques o privades, sino aquelles que posen per davant el rendiment econòmic i les universitats sense ànim de lucre. Nosaltres tots els diners de UIC Barcelona els reinvertim en la mateixa universitat.

El problema de les universitats públiques és que no tens rendició de comptes. Facis com ho facis, cobres un sou a final de mes. Aquí els mateixos alumnes avaluen als professors i aquells professors que sobre 4 treuen un 3 són avisats. L'excel·lència en el treball és un dels valors fonamentals de UIC Barcelona perquè el treball és transcendental. Aquí invertim molt en docència perquè els alumnes tinguin els millors professors.

Fa pocs dies van nomenar-lo president de la Xarxa Vives. Quins reptes presenta aquesta presidència?

La Xarxa Vives és una xarxa que reuneix a totes les universitats catalanes, balears i valencianes. El que fa aquesta xarxa són dues coses: per una banda, crea una interconnexió entre les diferents universitats. A partir d’aquesta connexió podem descobrir quins problemes destaquen en cadascuna de les universitats. Per posar dos exemples, en la Xarxa Vives estem treballant en la política lingüística així com la qüestió de les poques dones que estudien Enginyeria.  

En relació als darrers casos que hem conegut sobre presumptes tractes de favor a polítics de rellevància en determinades universitats espanyoles, creu que això ha desprestigiat la Universitat com a institució? Quins mecanismes ha adoptat UIC Barcelona per vigilar que això no passi?

Sí, això ha desprestigiat la Universitat com a institució i jo hagués sigut més condemnatori envers aquests presumptes tractes de favor. Tot i això, penso que en el sistema universitari català aquests tractes de favor no són possibles per l’existència de l’AQU (Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya).

Hi ha una diferència molt gran entre les universitats de Madrid i les de Catalunya que fa que el què ha passat a Madrid no pugui passar aquí. Quan es presenta una persona a rector a Catalunya no saps de quin partit és, però a Madrid quan es presenta un candidat saps de quina línia política estàs parlant. El sistema universitari català és el millor sistema de lluny perquè aquí hi ha hagut una cosa que a Madrid no ha passat, unes lleis d'investigació d’universitats que es van pactar entre tots els partits polítics i que no s’han modificat en cap transició electoral.

 

"En el sistema universitari català els tractes de favor no són possibles"

 

En una universitat com UIC Barcelona, quina és la missió del sistema de beques? S’està treballant per ampliar les beques per promoure encara més la mobilitat internacional dels estudiants?

Per una banda, UIC Barcelona financia beques solidàries perquè aquells alumnes que no puguin pagar la matrícula puguin estudiar en aquesta universitat. Per altra banda, també potenciem la competitivitat. UIC Barcelona vol atreure els millors estudiants i el que fa és que aquests tinguin beques d'excel·lència acadèmica. Pel que fa a la mobilitat, a més de les beques de mobilitat que ja financem, estem negociant amb altres universitats, sobretot americanes, perquè baixin les seves taxes universitàries. Cada any, UIC barcelona destina 5 milions d’euros a beques.

Hi ha alguna estratègia de partenariat amb alguna altra universitat espanyola per enfortir el prestigi de UIC Barcelona?

Nosaltres estem oberts a totes les universitats. Per exemple, en Biomedicina tindrem acords amb el Barcelona Supercomputing Center o amb la UPC, entre d’altres. Des de UIC Barcelona volem agafar els millors socis perquè ens ajudin a pujar cap amunt. Per aquest motiu, intentem fer col·lisions amb universitats, centres de recerca i empreses que puguin potenciar-ho.

UIC Barcelona ha crescut, entre d’altres coses, perquè està augmentant l’oferta de graus. S’està treballant per incorporar nous graus o dobles graus? Què n’opina de l’opció 3+2 (3 anys graus + 2 de màster)?

Crec que hem de parar de fer nous graus presencials. Un tema que tenim pendent és la universitat online. UIC Barcelona el que ha de fer ara és potenciar les carreres que té perquè siguin punteres a l’Estat espanyol. Sobre el sistema 3+2, crec que hauríem d’unificar-nos a nivell europeu. És a dir, fer el 3+2, però a Espanya en aquest moment és impossible. Crec que s’ha de fer de forma transitoria.

 

"Crec que hem de parar de fer nous graus presencials. Un tema que tenim pendent és la universitat online"

 

Segons el u-ranking, el 2018 la valoració global de UIC Barcelona és de 0’8, d’1’1 en docència i de 0’5 en investigació. Si agafem els informes de 2016 i 2018 hi ha una millora en docència però una lleu baixada en investigació. Com es pensa fomentar la recerca?

Els rànquings són un tema complicat. Normalment es fan rànquings amb graus científics i nosaltres tampoc tenim moltes carreres científiques. Com a rector, crec que no hem de governar pels rànquings. Per mi, el millor rànquing és l’impacte social i l’impacte social és la incorporació laboral, la satisfacció de l’estudiant, etc. És veritat que hem de millorar en recerca i, aquests dos últims anys, hem fet una inversió d’un milió d’euros per tenir més equipament, fomentar els rectorats, demanar projectes, etc. També és rellevant destacar que encara que hem baixat en investigació, hem pujat en la publicació d’articles.

Algunes universitats es van posicionar en el procés polític català, però UIC Barcelona va mantenir-se en una posició neutral. Creu que la decisió va ser encertada?

La decisió va ser molt encertada. Els meus companys rectors que van posicionar-se estan molt penedits d’haver-ho fet. La Universitat Internacional de Catalunya no pot posar-se en temes que són de lliure pensament. Jo com a rector represento la universitat i no puc sortir en un programa de televisió expressant la meva opinió. L’única mesura que vaig prendre com a rector envers aquesta situació va ser valorar el diàleg. Les universitats estem per dialogar no per fer política. Fins i tot, la UIC va oferir poder fer debats de forma acadèmica. Aquí hem convidat tant polítics del PSOE com del PP. Una universitat no pot posicionar-se perquè tothom té dret a tenir un lliure pensament i en el moment en el que la Universitat es posiciona deixa de representar a tots els seus alumnes. El dia que no es respecti la llibertat de pensament a la UIC, s’ha acabat la UIC. Els problemes polítics s’han de resoldre amb política. Les universitats no han d’intervenir-hi.

 

"Les universitats estem per dialogar no per fer política"

 

Quin paper té la visió cristiana en el funcionament de la universitat?

El fonament de la universitat és el pensament humanista cristià però respectem la llibertat de pensament. El pensament humanista cristià es basa en no mentir, en ajudar a l’altre… valors que també són propis del dret natural de les persones. La universitat el que intenta a través d’aquest pensament és fomentar el respecte. A més, els fonaments europeus són cristians. Per exemple, amb la qüestió de la dona som molt cautelosos perquè hi hagi equitat de gènere. En aquesta universitat hi ha més dones directives que homes. Som conscients en que s’han de cuidar els detalls. Per exemple, aquí és impensable que un professor tingui relacions amb una alumna.

Volem crear alumnes capaços de crear i tenir un esperit crític. Per això, la UIC té assessors i coachings que fomenten el tracte personalitzat a l'alumne. És important destacar que quan un alumne entra a la UIC hi entra per tota la vida. Ara crearem el Campus de l’Experìencia per la gent major de 45 anys.

IMG_0266

L'entrevista amb el rector de UIC Barcelona s'ha realitzat a la sala contigua al seu despatx. (Selena Ramos / DOBLECHECK)

Què és el Campus de l’Experiència?

Aquest Campus l’hem creat perquè hi ha molta gent que està sola i els hi estem donant l’oportunitat de relacionar-se amb altra gent i venir a la universitat. No és un tema econòmic sinó de valors. Volem crear un ambient comunitari des de la joventut a les persones grans. El que pretenem fer en aquest Campus és que puguin assistir dos dies a la setmana a classe durant tres hores i abordin temes sobre història, societat, arts i ciència. Els continguts que es tocaran seran divulgatius que es complementaran amb conferències i tallers.

Un dels objectius de la Xarxa Vives d’aquest any és treballar per la igualtat de gènere, com afronta UIC Barcelona aquest repte?

Des de la UIC hem fet un programa ambiciós de cara al personal. Per exemple, tenim una professora que dóna a llum. Aquesta professora estarà un temps de baixa i no tindrà les mateixes oportunitats a l’hora de competir contra un professor que no hagi donat a llum. El que fem des de UIC Barcelona és ampliar el període de presentació de resultats per aquesta persona. A més, quan acaba la baixa també els hi donem un període igual al seu embaràs amb menys classes perquè la professora pugui remuntar el seu projecte d’investigació. Un altre exemple són els viatges a congressos que han de fer les mares de família. Des de UIC Barcelona moltes vegades valorem pagar el viatge a la mare i als seus fills perquè pugui assistir al congrés.

 

Equip de redacció: Edu Baronet, Mar Martínez, Laura Monill, Laura Porta, Selena Ramos i Rubén Navarro