Doblecheck UIC Barcelona

1/04/2019

De veritat treballes aquí?

 Les dones, tot i guanyar presència en els treballs “masculinitzats”, tenen més dificultats que els homes en el món laboral.  

Fins fa 60 anys, l'home era qui portava diners a casa, qui treballava en les mines, en el despatx d'advocats o en la construcció, mentre que la dona es quedava a casa cuidant de la llar i dels fills. Totes aquestes professions han quedat masculinitzades, i avui dia la majoria que les exerceixen són homes. Les dones, en canvi, treballen en altres sectors com l’educació, la sanitat, el comerç, etc. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), el 88.8% de dones ocupades treballen al Sector del Servei. Es tracta de feines de gènere?

Cada vegada hi ha més dones advocades, cirurgianes, en les mines o científiques. A la presentació de l’última promoció de notaris, el 60% eren dones. Aquesta no és l’única professió “masculinitzada” amb creixent protagonisme femení. Fa 30 anys hi havia un 6,5% d’arquitectes tècniques. Avui, la xifra ja supera el 20%, segons les dades del Consell General d'Arquitectura Tècnica. Ha passat el mateix amb les enginyeries de telecomunicacions, que han passat del 4% al 21%, segons el Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicació (COIT).

 

Tanmateix, o bé cobren menys salari o no tenen les mateixes facilitats que els homes. Segons assenyala el trentè nombre d’'Essencials', una sèrie mensual de documents divulgatius de la Fundació BBVA i l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (Ivre), les dones cobren un 14,7% menys que els homes.

En un món on la igualtat és un punt del programa electoral dels partits polítics, en la societat, sobretot en el món dels negocis, continua existint la mentalitat de principis de segle XX. Aquesta barrera cultural sembla difícil de traspassar.

No s'accepta totalment que una dona estigui dirigint un bufet o construint un edifici, ja que es consideren treballs bruts, durs, fets per al “sexe fort”. Segons Christine Williams, una professora de Sociologia de la Universitat de Texas, a les dones que tenen ocupacions “d'homes” els diuen “putes o lesbianes”.

L'última Enquesta de Població Activa de l'INE revela que a Espanya hi havia 18,998 milions d'ocupats a tancament de 2017. D'ells, 8,65 milions són dones, la qual cosa significa que suposen el 45% de la força laboral actual del país. “Un 87,8% d’aquestes dones són assalariades (7,5 milions), mentre que l’11,5% de les ocupades són emprenedores (gairebé un milió) i el 0,7% restant (unes 59.000 dones) està format per dones que són membres de cooperatives, que fan tasques voluntàries o ajuden en el negoci familiar”, explica la consultora Adecco.

 

 

CASOS REALS

Coneixem tres testimonis de dones que s’han vist denigrades per comentaris o actes masclistes a l’àmbit laboral per formar part d’una professió masculinitzada.

 

Mònica Font

Àrbitre de bàsquet masculí i femení

WhatsApp Image 2019-04-01 at 12.04.49

Fa tres anys que treballa d’àrbitre de bàsquet masculí i femení. Només pel simple fet de ser dóna, rep constantment insults i males cares tant per part dels jugadors com per part dels espectadors.

Sento comentaris com “dona havies de ser, vés a la cuina a fregar”, diu la Mònica Font

Assegura que molts jugadors i jugadores li han fet en més d’una ocasió comentaris despectius i l’han atacat amb insults com ara:  “Ets l’única dona que ha arbitrat bé” o “les noies no sabeu xiular”. Comentaris que desprestigien una vegada més a la dona i la seva capacitat de desenvolupar treballs masculinitzats.

Aquest és el testimoni de la Mònica,  una àrbitre que fa uns quants anys que treballa en aquest món i que es suma al cas de moltes altres dones que denuncien el fet que es valori molt més la feina de l’home que la de la dona. La Mònica és conscient que ha de compaginar la seva vocació amb  els seus principis com a dona i que per tant, no pararà mai de lluitar perquè les dones tinguin un lloc gran en els treballs que sempre fan els homes i es normalitzi el màxim possible.

Maribel Fernández

Carretonera

Fa 10 anys que treballa en una feina masculinitzada. En el seu cas, al magatzem de les bodegues de la Família Torres. Sempre s’ha mogut dins d’aquest sector i ho considera una real vocació, ja que la seva mare tenia una fàbrica de confecció.

La Maribel Fernández és l’única dona que treballa carregant i descarregant camions a la fàbrica. Parlant dels seus primers dies allà destaca alguns comentaris que no li van fer gens de gràcia.

Recorda, en especial, el comentari d’un grup d’homes que estaven just davant seu el primer dia de feina.

“A veure què fa aquesta ara, vejam com se’n sortirà”, li deien a la Maribel

Tot i aquest tipus de comentaris va aconseguir que la contractessin com a fixa. Ara ja fa 10 anys que està treballant a la fàbrica com a carretonera i se sent bé. Tot i això és conscient que pel simple fet que sigui una dona ha de demostrar o esforçar-se el doble en aquest tipus de feines i ella lluita diàriament perquè no sigui així.

Trobar-se amb una feina on només treballen homes li genera un sentiment d’inferioritat. Assegura que treballar amb només homes fa que les dones se sentin amb pressió constant i que s’hagin d’esforçar molt més. D’aquesta manera, per acabar amb els prejudicis i assegurar-se que la seva feina és valorada com la resta, l’empleada s’acaba esforçant el doble. Assegura que cada dia hi posa més esforç per arribar al seu nivell, tot i que no hauria de ser així.

Ara se sent molt valorada i estimada pels seus companys però reconeix haver viscut situacions de nerviosisme constant a l’inici de la seva etapa com a carretonera.

Si mirem al passat, podem entendre la figura d’autoritat que tenien els homes per sobre de les dones.

 

Angelina Moras

Jubilada

L’Angelina Moras, de 79 anys, explica dues situacions amb què es va trobar quan era jove que reflecteixen a la perfecció la importància dels homes i les seves decisions en un passat.

WhatsApp Image 2019-04-01 at 09.45.53


Quan només tenia 20 anys, el 1959 treballava en uns laboratoris farmacèutics. Treballava constantment envoltada d’homes i un d’ells es va apropiar dels seus mèrits i va ascendir. Ella ho va anar a denunciar als seus caps però no la van creure i la van acomiadar.

Per altra banda, en el seu temps lliure actuava a teatres amb els seus de Vall d’Ebró. Uns cercadors de talent van voler endur-se-la perquè actués en grans teatres, però el seu marit no ho va permetre.

El testimoni de l’Angelina Moras, ens deixa al descobert com era d’autoritària la figura de l’home en un passat no tant antic. És una realitat que els avenços en aquest món han sigut significatius, tot i això, encara queden llacunes a perfeccionar.

 

Rols de gènere y estereotips que perduren

La divisió sexual en el treball ja no és una qüestió d’estereotips, sinó que té un fons més estructural. Tot i que la societat ha avançat de forma extraordinària, el treball encara reflecteix característiques d’aquella època on les dones havien de quedar-se a casa i els homes anar a treballar.

Encara a hores d’ara les dones lluiten per fer-se un lloc en les feines tradicionalment masculinitzades. I no només fer-se un lloc, sinó que es reconegui el seu mèrit, que quan vingui una fontanera en lloc d’un fontaner no pensem “què pintes tu aquí?”.

Ambdós comparteixen un mercat de treball en comú, i en principi gaudeixen dels mateixos drets. Tanmateix, hi ha molts casos on les dones declaren que se senten menyspreades o infravalorades per simple qüestió de sexe. Asseguren que encara falta molt de camí per avançar i per sentir-se còmodes al 100% en el treball.

Tot i això, hi ha molts altres casos on hi ha dones que sí que se senten valorades i no són discriminades en la feina. Malgrat això, el percentatge de dones que no se senten bé i en condicions d’igualtat supera de manera significant el de dones que se senten al 100% bé.